Mini crêpes en una nit familiar

No us ha passat mai de llevar-vos un matí amb un antull? Espero que no hagueu estat mai esclaus d’una temptació tan absurda, però tan gustosa a la vegada, doncs sembla mentida com a vegades ens deixem governar pels plaers més terrenals. Això em va passar aquesta Setmana Santa. Un dia que arrencava plujós vaig despertar-me amb un desig irrefrenable de crêpes. A mesura que passaven les hores aquell antull experimentava un increment de presència al meu cervell i gairebé ocupava totes les meves hores de pensament. Per més que intentava defugir dels seus reclams no deixava de sentir un xiuxiueig que m’animava a degustar aquesta massa originària de la Bretanya francesa, tan ideal pels dies de fred.

Tipa de la desesperació d’intentar ofegar aquesta idea del subconscient sense obtenir resultats positius, vaig decidir guiar-me per aquesta passió encesa feia hores. Frenèticament busco al “recetario” de la Thermomix una recepta per la massa i la preparo.

L’èxit de la proposta d’una crêpade no es va fer esperar. A casa, que som tots de bon paladar (alguns més que d’altres), vam organitzar, un cop reposada la massa el temps suficient, una taula digna d’un tiberi romà: sobrassada, frankfurts, pernil dolç, formatge, xocolata, melmelada... Una infinita selecció d’aliments idonis per a un bon crêpe. I... A SOPAR!

A més de resultar una delícia de festí i evaporar la meva gana de crêpes, la vetllada va ser un moment intens de convivència familiar. I és que l’adquisició de la nostra CRÊPE PARTY va ser una idea genial; l’invent ha estat testimoni de diferents i divertits sopars amb els amics, que de tant en tant sol.liciten una repetició de la jugada.

Si us animeu a fer-ne, justament perquè llegir aquestes línies us ha provocat un desig de menjar crêpes, trobareu la recepta AQUÍ; és molt senzilla de preparar. Com haureu vist a l’escrit, està pensada per la Thermomix, però no hi ha cap inconvenient per preparar-la amb una batedora, que farà la mateixa funció.

Mona de Pasqua (Primera Entrega)

Us proposo una nova secció a freqüentar des d’avui. Es tracta d’un espai on intentaré anar reunint les meves experiències al món culinari: receptes dutes a la pràctica, visites a restaurants o notícies relacionades.

La meva afició per la cuina encara està desvetllant-se; de fet, sempre m’ha atret però no ha sigut fins ara que ha començat a aflorar. La raó d’aquest interès per ella ha vingut de la mà de la meva mare. Ella sempre ha sigut una gran cuinera i des que els seus pollets ja estem més crescudets pot dedicar-s’hi amb més intensitat. Aquesta passió ha suposat per ella les ganes de desenvolupar noves receptes, tècniques i coneixements així que pot, i fruit d’aquest esforç per perfeccionar aquesta perícia són uns plats deliciosos que degustem gairebé cada dia a casa. I perquè aquesta font d’exquisiteses i mestria no quedi només entre nosaltres, des de fa un temps ha pres l’encertada decisió de compartir aquest hobby amb altres persones que, com ella, senten passió per aquest art que és la cuina; i la millor manera de fer-ho ha estat creant un blog destinat pràcticament en exclusiva a la cuina.

Per tant, comprendreu que el meu referent en aquest àmbit no siguin ni Ferran Adrià, ni Carme Ruscalleda, ni Santi Santamaria, ni Sergi Arola... Sinó la meva mare; ella m’aporta molt més que l’exemple de la bona cuinera, és el meu objectiu a imitar en la vida: és una bona mare, bona esposa, bona filla, bona amiga... En fi, una excel.lent persona a qui seguir les passes.

I després d’aquest tribut a una gran cuinera, deixo inaugurat aquest sector del blog que, atenent a les dates en les que ens trobem, no pot començar d’altra manera que il.lustrant l’elaboració d’una MONA DE PASQUA.

Tanmateix, crec que abans de començar amb la recepta pròpiament dita, com a bona catalana, em dec a les tradicions d’aquest país. I per això suposo interessant realitzar una breu explicació dels seus orígens i curiositats.

Catalunya, com la majoria de països de la franja mediterrània europea, és un territori marcat per unes costums íntimament relacionades amb el Catolicisme i la Mona de Pasqua és un dels múltimples símbols que provenen d’aquesta tradició catòlica; representa la fi del període d’abstinències que és la Quaresma. No obstant, la Mona no és una figura únicament conformada per arrels cristianes; els moriscs acostumaven a regalar la “munna” als seus senyors, i de la convivència d’àrabs i cristians a Catalunya, així com al País Valencià, sorgí l’actual Mona. Gairebé a tota Catalunya i al País Valencià, doncs, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol amb la mona. Aquesta tradició, però, no ha estat immune a l’evolució social i s’ha convertit avui en objecte de les filigranes arquietectòniques amb xocolata més atrevides del gremi pastisser, passant a ser una demostració de la seva virtuositat artística.

Vist que la tipologia de mones actualment no té fi, opto per fer ús de la imaginació per fer la mona que entregaré al meu fillol (de 3 anyets i mig) aquesta Pasqua. De moment això que aquí us deixo és només una prova de la decoració de la definitiva (un conillet), però us en deixo la recepta, que és molt senzilla. A veure si us animeu a fer-la!

Ingredients:

- 150 gs de farina
- 100 gs de sucre
- 125 gs de mantega
- 65 gs de crema de llet
- 2 ous
- 2 gs de llimona ratllada
- 1,5 gs de llevat
- 2 gs de bicarbonat
- 1 g de sal
- el suc d’una llimona

Preparació (Kitchenaid):

-Precalentar el forn a 170º i untar el motlle amb forma de conillet.
-Al bol de la batedora Kitchenaid i utilitzant l’estri batedor, hi evoquem el sucre i la mantega (lleugerament desfeta) a velocitat mitja durant uns 2 o 3 minuts, fins que obtinguem una crema.
-A continuació, sense deixar de batre hi afegim els ous, un per un, fins que quedin integrats a la crema. El procés dura 1 o 2 minuts.
-Abaixar la velocitat i afegir la farina, la sal, el llevat el bicarbonat i la crema de llet alternadament.
-Finalment, afegir la ratlladura de llimona i el seu suc i batre fins que s’integri.
-Posteriorment, evocar la massa al motlle i fornejar durant uns 30 minuts, aproximadament.

Per visualitzar la recepta de la mona definitiva premeu AQUÍ.