L'hora de les bruixes

No sé quantes vegades he arribat a escriure sobre la nit, la son i les reflexions. Per més que passi el temps, és el tema estrella. O això, o és que sóc una mica avorrida ja que s'ha convertit en recorrent, gairebé  esdevenint un tòpic personal. Potser hauré de crear una etiqueta i tot. No ho descarto. Però què hi puc fer? Hi ha qui parla del temps que fa, com els anglesos: "-what's the weather like? -it's cloudy"; de les primeres frases que t'ensenyen a dir quan comences a aprendre l'idioma. O "my taylor is rich"; aquesta també és molt comuna (i útil per anar pel món, sobretot si et dius Francisco Camps i ets President de la Generalitat Valenciana).

Doncs bé, torna a ser de nit. He arribat a casa fa poca estona i no tinc son ("no em visita", com deia fa poc més de tres anys). Miro el rellotge i em desespero només de pensar que cada vegada em resten menys hores per descansar. I això em provoca encara més desvetlla. Suposo que hauré de fer cas de la dita que veu la nit com l'hora de les bruixes, aquella estona en què tot just s'està acabant el dia per deixar pas a un altre. No ho dic perquè me'n consideri una, de bruixa; encara que potser algú ho pensi. Sinó que és el moment del dia que em fa sentir més viva, més desperta. Ben bé com els passava a les bruixes, que agafaven la seva mobilette model balai per creuar el cel, tot deixant-se il·luminar per la llum de la lluna plena.

El cap deixa d'estar atent als múltiples assumptes de feina, amics i família, als assumptes del dia a dia. La ment es relaxa, es desentén de la rutina (o ho intenta) i, alliberada, et crea la sensació de voler-ho abastar tot i de cop. I en aquest fer i desfer van naixent pensaments: sobre el dia, el present, el passat, el futur; la vida.

I així em trobava fins fa uns instants, que m'he posat a escriure. El millor antídot contra l'insomni, sens dubte, perquè ara m'afanyo a trobar una manera ràpida d'acomiadar-me sense quedar-me amb els ulls tancats, el cap enrere, la boca oberta i les mans enganxades al teclattttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttttt